Temps era temps, quan qui escriu aquestes ratlles començava a decidir quin volia que fos el seu futur professional, va optar per cercar on pogués rebre la formació necessària que li permetés desenvolupar una tasca per guanyar uns dinerons, que en aquell moment eren molt necessaris.
L’escola que va escollir, no tenia assignatures com hauria desitjat, per exemple cuina, labors, planxa, etc. activitats que considerava imprescindibles si un dia, possiblement no molt llunyà, decidia casar-se; no tenia tanta fama com perquè totes les companyes i amigues de veïnat en parlessin; no era necessari, per poder aconseguir una plaça, haver d’anar a fer cua a primeres hores del mati per matricular-se; el seu nom no era tan conegut malgrat que per paral·lelismes hi havia qui la confonia amb la que ella preferia, és a dir l’Escola de la Dona. La que va triar tenia com a nom “Escola de Orientació Professional” el que comportava que hagués d’anar clarificant sempre que NO era l’Escola de la Dona. Veritablement aquesta confusió no ajudava gens a oblidar no haver pogut gaudir de l’ensenyament en la que hauria desitjat anar.
Passen els anys i s’adona que allò de casar-se i quedar-se com a mestressa de casa única i exclusivament, doncs que no podia ser. Evidentment primer per motius econòmics, però que alhora la va ajudar a veure la necessitat que moltes dones tenen de ser autosuficients per elles mateixes, i segon, perquè les que han pogut triar la professió que els hi agrada, resulta molt difícil renunciar-hi.
Sap positivament que en aquest aspecte hi ha moltes opinions i sincerament totes són completament vàlides, però, igual com ningú se l’ha d’obligar a exercir la seva professió, tampoc no es pot criticar de cap de les maneres, la persona que decideix compartir la seva tasca professional amb la llar. Estem en una societat variant constantment i ens hem d’anar adaptant dia dia a les necessitats i punts de vista que sorgeixin, amb el ben entès que aquestes han de ser fruit d’una vertadera responsabilitat. És més que evident que aquest tema sempre dona per fer moltes xerrades i així poder anar compartint opinions.
Doncs bé, ha passat el temps, i la jove, no tan jove sinó ja jubilada i per motius que no venen al cas, va tenir ocasió de conèixer la M. Dolors Vinyoles i tot parlant s’ha assabenta que era professora de literatura. Llavors si que va fer uns ulls com unes taronges i ja ho va tenir clar, es matriculava en el curs de “Català Blocs”. En aquell moment tan sols va pensar que ara que disposava de més temps lliure, podria realitzar quelcom que sempre hauria desitjat, però la seva sorpresa va ser al adonar-se que ara SI ho feia a la Escola de la Dona i ves per on, en aquests moments de la celebració del 125è aniversari n’és una alumna.
Arribat en aquest punt no li resta més que agrair a totes les persones que han treballat i col·laborat tots aquests anys el seu esforç, perquè ha permès poder celebrar aquesta efemèrides. FELICITATS PER A TOTHOM.
L’escola que va escollir, no tenia assignatures com hauria desitjat, per exemple cuina, labors, planxa, etc. activitats que considerava imprescindibles si un dia, possiblement no molt llunyà, decidia casar-se; no tenia tanta fama com perquè totes les companyes i amigues de veïnat en parlessin; no era necessari, per poder aconseguir una plaça, haver d’anar a fer cua a primeres hores del mati per matricular-se; el seu nom no era tan conegut malgrat que per paral·lelismes hi havia qui la confonia amb la que ella preferia, és a dir l’Escola de la Dona. La que va triar tenia com a nom “Escola de Orientació Professional” el que comportava que hagués d’anar clarificant sempre que NO era l’Escola de la Dona. Veritablement aquesta confusió no ajudava gens a oblidar no haver pogut gaudir de l’ensenyament en la que hauria desitjat anar.
Passen els anys i s’adona que allò de casar-se i quedar-se com a mestressa de casa única i exclusivament, doncs que no podia ser. Evidentment primer per motius econòmics, però que alhora la va ajudar a veure la necessitat que moltes dones tenen de ser autosuficients per elles mateixes, i segon, perquè les que han pogut triar la professió que els hi agrada, resulta molt difícil renunciar-hi.
Sap positivament que en aquest aspecte hi ha moltes opinions i sincerament totes són completament vàlides, però, igual com ningú se l’ha d’obligar a exercir la seva professió, tampoc no es pot criticar de cap de les maneres, la persona que decideix compartir la seva tasca professional amb la llar. Estem en una societat variant constantment i ens hem d’anar adaptant dia dia a les necessitats i punts de vista que sorgeixin, amb el ben entès que aquestes han de ser fruit d’una vertadera responsabilitat. És més que evident que aquest tema sempre dona per fer moltes xerrades i així poder anar compartint opinions.
Doncs bé, ha passat el temps, i la jove, no tan jove sinó ja jubilada i per motius que no venen al cas, va tenir ocasió de conèixer la M. Dolors Vinyoles i tot parlant s’ha assabenta que era professora de literatura. Llavors si que va fer uns ulls com unes taronges i ja ho va tenir clar, es matriculava en el curs de “Català Blocs”. En aquell moment tan sols va pensar que ara que disposava de més temps lliure, podria realitzar quelcom que sempre hauria desitjat, però la seva sorpresa va ser al adonar-se que ara SI ho feia a la Escola de la Dona i ves per on, en aquests moments de la celebració del 125è aniversari n’és una alumna.
Arribat en aquest punt no li resta més que agrair a totes les persones que han treballat i col·laborat tots aquests anys el seu esforç, perquè ha permès poder celebrar aquesta efemèrides. FELICITATS PER A TOTHOM.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada