L'HEDERA HELIX

¿No heu experimentat mai la tendresa que poden desvetllar les petites atencions? I tant que sí, i això fa que es converteixin en el millor dels regals que es puguin fer i alhora també, rebre.

Aquí m’agradarà explicar unes vivències personals i que després dels anys que han passat encara les tinc guardades en el meu interior.

Fa anys, en una conversa amb un matrimoni molt amic, van sortir coses de la nostra infantesa i no us podeu pensar quants enyoraments vam anar explicant. Que si l’escola; que si aquella mestra; que si els nostres jocs i tot d’una parlant de que quan érem infants es vivien uns anys molt difícils econòmicament, vaig explicar que una de les coses que a mi em va costar acceptar no poder-la tenir, era un estoig on hi anaven els llapis de colors, la goma, la ploma (que llavors encara no feien servir bolígrafs) i la maquineta de fer punta.

Doncs bé, va passar un temps i un dia se’n vam presentar a casa portant un estoig perquè pogués resquitar-me d’aquell objecte que no havia pogut aconseguir. Avui encara el guardo; es de color verd, petitet però MERAVELLÓS.

Per a mi aquest obsequi va tenir tota la força d’un gran regal; ho he pensat a vegades, que no crec que hi hagués cap atenció que pogués compensar aquella sorpresa i per això sempre els hi estaré molt agraïda.

Però ai, ui, a cops no sempre les coses són tan agradables. I ara ve la segona part. En una ocasió em queixava en veu alta, de que em faria falta comprat un parell de carmanyoles per la nevera (normalment el pensament de les dones arriba a molts llocs) i el resultat va ser que per un aniversari, la meva família que havia sentit aquesta queixa, va aparèixer amb una dotzena, que també encara me’n queden.

Veritablement la diferència és molt gran. I aquí és on em serveix el conte per adonar-nos que a voltes atendre els desitjos no sempre es correspon amb els nostres actes. Jo diria que el meu estoig és igual al plat que li agradava al protagonista del conte i carmanyoles en paral·lel amb la corbata.

Amb aquests fets podem adonar-nos que normalment totes les coses tenen dos possibilitats: positives o negatives. Us aconsello que no regaleu carmanyoles, perquè no entrarien dins les de la primera possibilitat, ni tampoc servirien perquè us reconeguessin enlloc com li va passar al nostre personatge.