Fa dies que tenia moltes ganes de fer una xerrada amb tu per expressar-te alguns problemes que tinc quan escric textos. Voldria que fossin alegres, que de coses tristes prou que en surten cada dia i si tenim en compte com està la situació en general, encara anirem a més, però he d’acceptar que és quelcom que em resulta difícil trobar-hi un punt de frescor que sigui capaç d’aconseguir una rialla de qui em llegeixi. Mira jo d’això no et puc dir gairebé res, perquè cadascú li surten les coses a la seva manera i a vegades és molt difícil corregir-ho. Entenc perfectament el que dius, però de ben segur que tu tens alguna forma per treure de dins teu un punt d’alegria i plasmar-la en el paper. Dona d’alegria, alegria, no sempre, encara que et diria que el més important es veure les coses en positiu, res de buscar els cinc peus al gat, doncs això obstaculitza i molt veure el que volem dir amb satisfacció. Gairebé que m’has convençut i procuraré esforçar-me per aconseguir-ho, però dit això ja m’adono que el que he de fer primerament és cercar aquest positivisme que m’ha de permetre mostrar-ho en els meus textos, encara que això no serà possible si primer no he esbrinat per què tu em dius cinc, quan jo sempre he dic quatre peus al gat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada