Sis vailets que estan pescant des de fa hores, arribat el capvespre i malgrat estar cansats, volen esperar l’aparició de la lluna i per això decideixen arrenglerar-se un al costat de l’altre ben repapats en una roca i mentre no arriba, dormir tranquil·lament.
És quan estant ben adormits que apareixen les Senyoretes del Mar que tot jugant van enfilant-se i situant-se sense fer gens de remor i escampant una agradosa flaire de marisc, per diferents llocs dels cossos dels xicots.
És quan estant ben adormits que apareixen les Senyoretes del Mar que tot jugant van enfilant-se i situant-se sense fer gens de remor i escampant una agradosa flaire de marisc, per diferents llocs dels cossos dels xicots.
A cau d’orella els hi mormolen paraules misterioses, de la poesia del mar, del bellugeig encantador de les ones..., de tot allò que les nostres paraules no poden dir.
Quan els nois desperten, les Senyoretes del Mar ja han desaparegut, però els hi queda tot el que han somniat i que els ha estat inspirat per les petites fades.
L’encís ja s’ha realitzat. Res podrà destruir en el cor dels vailets l’afició a la vida marinera, amb tanta força que encara que tinguin el benestar de la muntanya, sempre els veurem tristos i enyoradissos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada