Els meus amics sempre els hi agrada fer-la petar. Diuen que això els enriqueix perquè amb les opinions de tots els que formen la tertúlia, amplien i molt la personal visió de qualsevol tema que posen a debat.
Però un dia hi ha qui treu la qüestió “llengua” i aquí si que les discrepàncies son evidents. Es poden escoltar expressions com:
És llei “de vida”, tot passa.
Hi ha d’haver canvis forçosament i aquest en pot ser un.
La realitat ens demostra que per exemple la nostra, el català, hi ha indrets on si pares l’orella no el sents gaire.
Avui en dia el que convé és l’anglès per poder anar per tot el món
Però tot d’una, hi ha qui evoca no ser tan conformistes amb la derrota, perquè la seva opinió es que perdre una “llengua” és ni més ni menys que una destrossa. Les llengües de cada país han estat i són les portadores de la cultura. Elles ens permeten conèixer la forma de vida dels nostres avantpassats i gràcies als seus escrits podem esbrinar costums, tradicions, formes de vida material i espirituals d’un poble. Resumint diríem que és el que ens dona un ampli coneixement de la humanitat.
Això si que els deixa bocabadats i després d’uns segons de silenci, es continua la reunió però realment s’ha de reconèixer que ha donat un tomb.
Les preguntes surten i tot d’una i hi ha algunes de les persones assistents que manifesten no haver-se adonat del que això podia representar. Tot seguit s’interpel·len de quina hauria de ser la seva actitud davant d’aquest fet.
Hi ha qui fa esment que valer-se de l’experiència d’altres fets similars, els ajudarà a situar-se i veure quina ha de ser la seva implicació. Està clar però, que no falten els que diuen que l’experiència la ha de viure cadascú, no serveix la dels altres. Aquí es produeix un estira i arronsa, fins que finalment s’adonen que és bo fer un acte de humilitat i estar disposats a analitzar el que ha succeït en altres indrets amb el convenciment que això els beneficiarà en les seves decisions.
I agafant ales, creuen que això és el que realment necessiten i per tant decideixen tenir sempre present que:
La unió fa la força
Les grans piràmides cauen quan es mou la base
La desaparició de les “llengües” la realitzen els invasors dels pobles
Ara ja tenen molt clar que són “base” i sempre “faran servir” la nostra llengua com a eina de
comunicació
Estimen la cultura del nostre poble i han de preservar-la.
La cultura de cada comunitat és una gran riquesa per la humanitat
Han descobert quina és la seva responsabilitat
Per tant, podríem dir que la “tertúlia” d’aquest dia, els ha portat a descobrir quin és el seu compromís amb Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada