dilluns, 4 de maig del 2009

CARRER DELS PETONS

No sé perquè, però aquest nom és agradable. Petons!!!

Quan vaig veure el títol d’aquest llibre no vaig associar gens aquesta paraula amb el que van fer córrer representava: besos i abraçades que es feien els acusats amb la gent estimada que els anava a dir adéu abans d’ingressar al tètric recinte.

Com pot ser que una de les coses més precioses que hi ha en aquest món, serveixi alhora per un moment tan dolorós.

Els petons normalment els imagino com un acte de joia:

Ø el primer petó que fa una mare en el nadó que acaba de néixer,
Ø aquell petó que es fa jugant i gaudint de l’infant,
Ø petó meravellós també és el que et fa per primera vegada a la persona estimada,
Ø petó que es fa als fills quan ja volen de la llar, per viure la seva vida,
Ø petó envejable quan perceps parelles que fa molts anys que viuen juntes i que encara els hi
agrada donar un petó cercant la sorpresa de l’altra persona

Sempre hi ha un moment que fe un petó, representa molt i normalment reflecteix estimació, afecció, tendresa, amor, passió i tants altres qualificatius que podríem donar. Que preciós és fer petons i rebre’ls.

No obstant això i retornant al carrer on som ara, també el petó serveix i crec que molt, per casos d’acomiadament com és el que estem recordant, però que en aquestes ocasions són d’una fortalesa molt diferent dels moments descrits anteriorment, però ben segur que són uns petons que queden molt fixats en el record i aquesta rememoració ha de servir per en els moments difícils que haurà de viure, donar-li la força necessària per esperar l’esdevenidor, sigui quin sigui

4 comentaris:

Sarroca ha dit...

Gràcies M. Dolors. Esperava que algun company del Blog, dels que sabeu expressar també els significat de les paraules, fes un escrit sobre el títol del llibre que estem treballant: el carrer dels Petons, i finalment he trobat el meu desig satisfet. Has expressat meravellosament tot allò que pot reunir un petit mot com és “el petó o els petons”

Mercè de Lasa ha dit...

No he llegit "El carrer dels petons", però en el teu escrit trobo reflectida tota la gamma d'emocions que pot suggerir un petó.

Mercè

Manel Aljama ha dit...

Sigui del tipus que sigui, el petó és un símbol humà. No he llegit el llibre però gràcies al teu article m'ha despertat la curiositat.
Felicitats per mantenir el bloc.
Manel
(http://elviatgerdeleslletres.blogspot.com/)

Francina Gili ha dit...

A mi m'agrada molt fer petons; segons a qui, és clar.